L’associació La Teulada ha desenvolupat un projecte d’assessorament i acompanyament a l’emprenedoria en economia social i solidària (ESS) per a col·lectius vulnerables, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Per difondre el servei va realitzar diverses xerrades i trobades amb associacions i col·lectius del Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès. En una d’aquestes xerrades a l’Associació Ment i Salut La Muralla, La Teulada va conèixer el Gerard, qui ha estat acompanyant durant un temps a emprendre des de la vulnerabilitat.
Parlem amb el Gerard Canals, un jove emprenedor que ha muntat el seu negoci de paradeta de cotó de sucre i crispetes, gràcies també a l’acompanyament que ha rebut per part de La Teulada.
Foto: Gerard Canals a La iMAGInada
Bon dia. Ens pots explicar qui ets?
Soc el Gerard Canals, tinc 19 anys, i m’agrada molt l’ambient de la fira i les atraccions. Sempre m’han agradat les emocions fortes, pujar a les atraccions. I sempre he volgut ser firaire.
Tinc diagnosi d’autisme des dels 6 anys, i esquizofrènia des dels 15. Tenir aquesta qualificació no em fa sentir que les coses siguin més fàcils o difícils per mi. He estudiat primària i secundària i després dels estudis he afrontat l’accés al mercat laboral. Ara he muntat una paradeta de cotó de sucre i crispetes.
Com vas iniciar el teu negoci de venta de cotó de sucre i crispetes?
Tot va començar el 2020. Vaig comprar la meva primera màquina de cotó de sucre, però no funcionava gaire bé i la vaig haver de tornar. Llavors la vaig canviar per la màquina que tinc actualment. No és la millor del mercat, però funciona bastant bé i és adequada a per les feines que faig ara mateix. Després em vaig comprar la màquina de crispetes i el moble per a la màquina de cotó. I amb això ja vaig poder començar a anar a fires.
Jo crec que soc un bon cotoner. Faig els cotons molt grans, soc generós. I la màquina la domino bastant bé. La dificultat està en el model empresarial.
I ara, en quin punt està el teu projecte?
Ara mateix estic muntant la paradeta en esdeveniments, en nom de l’Associació La Muralla.
L’accés al món de les fires no és gens fàcil, ja que t’obliga a ser del gremi i a reunir certes condicions. Estic treballant per aconseguir-les i una vegada les tingui, començaré a tenir opcions a per anar a les fires de la província de Tarragona.
Ara per ara només vaig a esdeveniments de tipus social o perquè em conviden altres artesans.
Quina és la teva vinculació amb l’Associació La Muralla?
Jo vaig començar a anar a La Muralla quan tenia 18 anys. Allà faig tallers, manualitats, sortides. La Muralla és una associació que treballa per la inserció de persones amb problemes de salut mental. A més a més, fan suport psicològic. També hi ha grups d’ajuda mútua per les famílies.
Gràcies a un taller de La Muralla vaig conèixer a La Teulada. I ara La Teulada m’està ajudant a fer un pla d’empresa i a estudiar les opcions de negoci que són més viables i les que no.
I quines persones t’estan ajudant en tot aquest procés?
Les professionals de La Muralla, l’equip de La Teulada, i també els meus pares. Sense ells no podria haver aconseguit el meu somni.
Com és la teva paradeta quan estàs a una fira o esdeveniment?
El meu carro de cotó de sucre fa molta festa, està ple de llums i fa olor dolça. Crec que aporto felicitat a les fires. La veig a la cara dels nens i les nenes, en el seu somriure. M’agrada i llavors jo també soc feliç.
